|
En el 1962, la parròquia de Boi va ser considerada monument històric, i va començar la seva restauració per tal de recuperar la seva estructura primigènia, eliminant les reformes del segle XVIII. Es tracta d'una església de planta basilical de tres naus, que acaben amb les seves respectives absis semicirculars, a excepció de la central que manca, per culpa d'obres posteriors. Això si, es conserven els arcs presbiterals de totes les absis. Les naus es separen entre si per arcs de mig punt sustentats per pilars centrals, alguns de planta rectangular i d'altres circulars.
L'església és molt lluminosa amb finestres als dos murs nord i sud, l'accés al temple es fa a través d'un portal situat en el mur de ponent, que substituí a l'original que es trobava en el mur nord. El portal antic sembla que estava cobert amb un arc de mig punt, amb un segon arc a manera d'arquivolta.
L'aparell de la construcció acusa les remodelacions que s'hi han fet, bé que les parts originals mostren un aparell rústec, fet amb carreus de mides irregulars (alguns força voluminosos), toscament escantonats, però disposats en filades. Aquest aparell contrasta amb el que mostra el campanar, obrat amb carreuons ben escantonats i perfectament disposats, que li confereixen una estructura més uniforme. Al mur nord ew conserva bona part del seu arrebossat antic, per sota del qual es veu l'aparell, que presenta unes juntes amples, de morter gris, amb línies blanques pintades, que imiten un carreuat fictici, tal com el retrobem a les parts més antigues de les esglésies de Santa Eulàlia d'Erill-la vall i de Sant Climent de Taüll. Des de finals de l´any 2000 es pot veure la reproducció dels frescos exteriors amb un clipi sostingut per quatre àngels, una figura d´un sant a la part inferior esquerra i tres figures a la part dreta. A l´extrados de l´arc hi ha una franja amb motius geomètrics. Originàriament els frescos estaven protegits per un porxo, que es va ensorrar. L´excavació prèvia a la restauració va descobrir restes que indiquen un porxo assemblat al que conserva Santa Eulàlia d´Erill la Vall.
Al mur nord i sud les figuracions ens mostren diversos fragments
i figures de sants, només s´identifica a Sant Felip
. Al mur de separació de la nau nord amb la nau central hi
una de les escenes més conegudes, la Lapidació de
Sant Esteve, amb els tres martiritzadors llençant les pedres
i el sant agenollat pregant. A la part inferior hi ha una inscripció
referida a Sant Martí.
A la nau sud, al terra es conserva una gran pica de pedra de granit, la seva funció era guardar l´oli per les llanties de l´església, en altres temples de la Vall de Boí també es conserva, com a Santa Maria de Taüll, a Santa Maria de Cardet o a l´Assumpció de Cóll. Sant Joan de Boí va ser declarat de Be d´Interès Cultural l´any 1991. Aquesta església forma part del conjunt romànic catala de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 30 de novembre de 2000. |
La
vila de Boí va ser un dels centres importants de la vall,
i ja apareix esmentada, al 1064, amb la venda d'aquesta i d'altres
propietats dels 
El
campanar s'adossa a la nau lateral sud, a frec de la capçalera,
amb comunicació amb la nau per una porta coberta amb un arc
de mig punt. Tot i que és prou esvelt, només conserva
dos pisos originals, ja que el fragment que s'aixeca a partir del
segon pis respon a un sobrealçament posterior, amb el qual
hom volgué pal·liar parcialment la mutilació
de què fou objecte anteriorment. Aquest campanar s'adscriu
a la mateixa tipologia dels altres campanars que trobem a la vall
de Boí, per tal com admet elements llombards en la seva separació
dels pisos, que contrasten en el parament i trenquen, conjuntament
amb l'obertura dels finestrals, la monotonia de les ordenades filades
horitzontals fetes amb petits carreus, ben escairats i sòlidament
encaixats els uns amb els altres. L'ornamentació llombarda,
separadora dels pisos, es concreta en un fris de cinc arquets cecs,
amb la incorporació d'un altre fris de dents de serra en
el segon pis, que emmarquen els rebaixos fets al gruix del mur,
on s'obren les finestres. Les finestres del primer pis són
simples i disposen d'arcs de mig punt adovellats; les del segon,
excepte a la façana del migdia, on hi ha una finestra estreta,
són geminades i segueixen l'esquema generalitzat de dos arquets
de mig punt, amb un rebaix a l'intradós, sostinguts per una
columna central, coronada per un capitell mensuliforme. Al darrer
tram, on s'allotgen les campanes, retornen les formes simples, però
adaptades dins d'un altre context.
D'acord
amb les seves característiques arquitectòniques de
planta basilical, l'església respon a una cronologia inicial
de mitjans del segle XI, moment en que també es construeixen
d'altres esglésies com la primera fase d'
Les
pintures de Sant Joan són per primer cop documentades
al 1907 per l'expedició de l'Institut d'Estudis Catalans
encapçalada per Josep Puig i Cadafalch. Cap al 1919 es fa
la campanya d'arrencament de les pintures, en la qual es descobrirem
nous trossos, alguns que no van ser recuperats fins les campanyes
de restauració dels anys 70. La majoria d'elles romanen en
el 
A
l'angle sud-occidental, apareix una bèstia apocalítica
amb set caps i banyes que s'aproxima a la ciutat celestial, es la
figuració del diable, imatge que apareix als Beatus. Ha de
destacar-se una escena reproduïda al mur nord amb un músic,
un malabarista i un equilibrista, aquesta figuració s´ha
relacionat amb l´adoració als falsos déus que
es recull al llibre de Sant Daniel de la Biblia de Sant Pere de
Rodes (conservada a la Biblioteca Nacional de Paris). Una interpretació
diferent, més positiva fa referència a una escena
de celebració, manifestació de joia i alegria. Al
Museu Nacional d´Art de Catalunya es conserven altres fragments
de pintures com si d'Abraham, que no s´han reproduït.
La majoria dels estudiosos daten les pintures murals de Sant Joan
de Boí al segle XII, al voltant del 1100.